SUSCITAR, [SUSÇITAR] v. a.

Originar; ser causa de, incitar.

"... per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1397

"... e si tu no tens bones obres e notables, appelles te noble? Vas a temptar e suscitar monges e dones, e vas cantant ab lo capiro trepat? no est noble..."
Ferrer, Vicent Quaresma 93. XII

"... e no comencets dir entre vos: -Nos avem pare Abram -car dich vos que Deus es poderos de susçitar d equestes pedres fills de Abram..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 63

"... e declarants tots e qualsevol dubtes qui entre los de la dita Confraria e encara del dit offici sien suscitats o s puxen suscitar o moure per raho del dit offici e de coses dependents e emergents de aquell..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'Aragó (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.